top of page
_DSC6394.jpg

TERÀPIES ESPECIALITZADES

FISIOTERÀPIA

Sessions individuals, grupals, domiciliàries i online

La fisioteràpia és la disciplina que treballa els símptomes eminentment físics de la malaltia de Parkinson (rigidesa, equilibri, marxa...), sabent que col·lateralment també tracta altres símptomes secundaris.

 

La fisioteràpia és molt útil per millorar la qualitat de vida dels afectats. Alguns símptomes que apareixen i afecten la funció motora són:

-Alentiment dels moviments

-Rigidesa muscular

-Trastorns de postura

-Trastorns de la marxa i l'equilibri

Les principals característiques de la fisioteràpia en els pacients de Parkinson és que els ajuda a millorar la mobilitat i afavorir les activitats de la vida diària, la seva independència i la seva integració a la vida social i familiar.

La fisioteràpia deu adaptar-se a les condicions i necessitats de cada pacient.

En el cas concret dels malalts de Parkinson es basa en l'alleugeriment de trastorns motors mitjançant la realització de l'exercici físic adaptat.

 

Alguns dels beneficis que podem esmentar són: rehabilitació de la marxa, superació de bloquejos, canvis posturals, manteniment de l'amplitud de moviment, alleugeriment de la rigidesa muscular, etc.

LOGOPÈDIA

Sessions individuals, grupals, domiciliàries i online

La logopedia és la disciplina que estudia, avalua, detecta, diagnostica i tracta trastorns de la comunicació humana, a més de les funcions oro-facials i deglutòries.

 

Els pacients amb malaltia de Parkinson, aproximadament del 75 al 90% pateixen trastons de la parla en algún moment de la malaltia. Aquest trastorn es denomina Disàrtria. La disartria és l’alteració que es produeix en músculs orofacials i de la veu. Aquests es troben debilitats causant alteracions en la comunicación.

El Logopeda, per tant, serà el rehabilitador per mantenir o alentir els símptomes que van apareixent. Les seves funcions principals són prevenir les complicacions futures, avaluar l'estat del pacient  per mantenir la seva qualitat de vida i la seva autonomia el major temps possible.

En el Parkinson, els trastorns de la parla estan dins dels símptomes motors i poden afectar a 6/8 de cada 10 persones amb Parkinson. Entre els més habituals es troben:

 

  • Alteració en la respiració. Incoordinació fono respiratoria.

  • Lentitud i disminució de l’extensió dels moviments dels òrgans buco fonadors.

  • Hipomòmia. Pèrdua de l’expressivitat facial.

  • Imprecisió articulatòria. Palilàlia i/o taquilàlia. “Arrossegar les paraules per a parlar. Períodes d’acceleració de la parla.

  • Alteracions en la veu: hipofònia (veu dèbil, poca intensitat i amb tremolor) Veu ronca i greu.

  • Ressonància faringo-laríngia.

  • Disprosòdia. Alteració en l’entonació i ritme de la parla

 

Pel que fa a la disfàgia o dificultat a l’empassar, és un dels trastorns més freqüents ens els pacients de E.P ens estadis avançats sent l’afectació del 84-90% d’aquests.

La disfàgia és la incapacitat de transportar adequadament el bolus alimentari des de la cavitat oral, passant per la faringe i l’esòfag. Poden estar alterades qualsevol de les estructures mencionades anteriorment.

Cal esmentar que l’excés de salivació (sialorrea) també està relacionada amb els trastorns deglutoris. S’estima de un 70% dels pacients amb E.P manifesta sialorrea, sobre tot en fases més tardanes.

 

Així doncs, el Logopeda és el professional sanitari de referència per a tractar la simptomatología que envolta a la malaltia de Parkinson, tant en la comunicació com en la deglució.

PSICOLOGIA

Sessions individuals, grupals, domiciliàries i online. Tant per persones afectades com per els familiars.

A la malaltia de Parkinson, és important reconèixer i tractar els símptomes psicològics i neuro-psiquiàtrics, tals com:


  • Els trastorns de l'estat d'ànim (depressió, hipomania)

  • L'ansietat

  • Els estats psicòtics (deliris i al·lucinacions)

  • Trastorns del control dels impulsos (joc patològic, hipersexualitat i altres trastorns sexuals, compres compulsives, episodis de menjar descontrolats, acumulació i manipulació d'objectes), ja que són molt freqüents i repercuteixen en la qualitat de vida de l'afectat tant com a la del seus familiars.



Aquests símptomes poden ser una conseqüència directa dels efectes del deteriorament que la malaltia genera en el funcionament del cervell o ben dels efectes secundaris dels fàrmacs per tractar-la. Per altra banda, i al mateix temps, alguns símptomes com la depressió i l'ansietat poden estar una conseqüència de l'impacte que té en la persona patir una malaltia crònica i degenerativa que genera discapacitat i dependència.



Des de l'àrea de psicologia també es poden identificar i tractar els diversos trastorns cognitius relacionats amb l'alteració de les funcions cognitives, és a dir, aquelles que es programen en el cervell i s'encarreguen de què puguem percebre, pensar i actuar.



A la malaltia se solen presentar els següents tipus de dèficits:


  • L'alentiment del processament d'informació

  • Dèficit d'atenció i concentració

  • Alteració de les funcions executives (organització de la informació, capacitat de planificació, control dels impulsos)

  • Dèficit viso-espacial (responsable de la desorientació a l'espai)

  • Alteracions de la memòria recent i de treball



En què consisteix el suport professional en aquesta àrea?

Donar:


  • Informació per fer-li front als canvis vitals i reptes emocionals que la persona afectada i els seus familiars tenen

  • Suport emocional (què fer amb aquestes emocions i sentiments?)

  • Orientació relativa a l'adaptació del malalt a la malaltia

  • Què fer davant de l'ansietat, apatia, problemes de conducta, problemes sexuals i de parella


Per tal de fer possible això a l'ACAP, s'ofereixen els següents serveis relacionats amb aquesta disciplina:


-Teràpies de grup per afectats i familiars:

Aquestes opcions terapèutiques són de molta utilitat per conèixer la malaltia i les possibles dificultats o reptes que poden anar sorgint al llarg del camí. El grup terapèutic és un espai per escoltar i rebre respostes de persones que estan experimentant el mateix procés i que des d'aquesta posició d'empatia poden donar comprensió, solucions y suport, tot això amb la guia del professional que dirigeix i modera els aspectes emocionals, recollint i vinculant les experiències amb aspectes a treballar des del punt de vista psicològic.


- Teràpies individuals, de parella i familiars:

Es fan servir aquestes opcions quan és necessari abordar aspectes en un entorn més íntim, amb la finalitat d'enfortir i aprofundir al voltant dels aspectes problemàtics, i entendre de quina manera es relacionen amb la persona i la seva història personal.

ARTTERÀPIA

Sessions individuals, grupal i, domiciliàries. Tant per persones afectades com per els familiars.

L’art pot ajudar a una persona a expressar-se plenament i de forma segura. La producció artística ajuda a restablir la capacitat natural de l’individu per a relacionar-se amb si mateix, expressar el que sent i ser partícip del món que li envolta. Es basa en l’expressió, i conseqüent comprensió, d’un mateix.



L’artteràpia proporciona molts beneficis per a persones afectades pel Parkinson, ja que és una teràpia rehabilitadora i de suport psicològic. Mitjançant la manipulació dels materials plàstics, es treballen les funcions motores, com per exemple, la mobilitat fina. Així mateix, és una eina per reduir l’ansietat provocada per la malaltia i una via d’adaptació als canvis que suposa.


Alguns dels objectius específics d'aquesta teràpia són:


-Augmentar l’autoestima

-Afavorir la bona adaptació a les limitacions físiques i psicològiques que provoca la malaltia

-Potenciar funcions cognitives fonamentals com: l’atenció, la memòria, funcions executives i coordinació, que freqüentment estan afectades per la malaltia

-Facilitar l’expressió i la gestió de les emocions

-Fomentar l’autonomia i la individualitat de la persona

-Augmentar la seva capacitat d’autogestió

-Subministrar un espai segur i agradable on es pugui expressar i elaborar temes que solen ser difícils d’articular i d’afrontar (el dolor, les pèrdues, la mort i la dependència)

-Estimular la relaxació

-Reduir l’aïllament social promovent les relacions interpersonals

En què consisteix?


L’èmfasi està en el procés creatiu i l'espontaneïtat, però no en valorar l'estètica del producte artístic. La intervenció de l’artterapeuta és molt important per a crear un espai de confiança. Condueix la sessió de forma no directiva perquè la persona pugui expressar-se lliurement de manera que els temes a treballar estiguin dirigits segons les necessitats de l’individu.



En l’ACAP les sessions tenen una durada de 60 minuts. Solen dividir-se en dues parts: la primera, que se centra en els materials artístics; i la segona, que posa el focus en el treball i l’elaboració dels temes que hagin sorgit durant la primera fase.

MARXA NÒRDICA

Sessions grupals. Tant per persones afectades com per els familiars.

Si busques un esport per practicar a l'aire lliure, a la natura o en plena ciutat, millorar la teva salut i forma física, conèixer gent i molta, molta diversió, sens dubte la Marxa Nòrdica et donarà tot això.

Contribuïm a fer que tothom pugui fer un exercici ple d'avantatges i adaptat 100% a les seves capacitats/exigències. Ja sigui a classes regulars o escapades, activitats a col·lectius específics. La Marxa Nòrdica aconsegueix que cada cop més persones gaudeixin d'un exercici divertit, social ia l'aire lliure.

A persones amb Parkinson els hi aporta una millor qualitat de vida ja que treballem la força del cos, l'equilibri i l'estabilitat. A part dels beneficis habituals a la resistència, la respiració i l'exercici cardiovascular.

TAI-TXI

Sessions grupals. Tant per persones afectades com per els familiars.

El tai-txi és un art marcial basada en la coordinación de la respiració i moviments suaus i precisos. 

Alguns dels beneficis del tai-txi són:

  • Reduir la rigidesa

  • Afavorir l'estabilitat corporal

  • Prevenir caigudes

  • Relaxar-se

  • Millorar la respiració diafragmàtica

  • Evitar el deteriorament cognitiu, l'ansietat i l'apatia

bottom of page